La Política

El rei.
El dictador Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i Joan Carles va ser proclamat rei dos dies després amb el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un període conegut com Transició. Va culminar amb l'establiment d'una Monarquia Parlamentària a 1978, després de la renúncia als seus drets històrics realitzada per D. Joan de Borbó, pare del rei. Després de les primeres eleccions democràtiques, Adolfo Suárez, del partit Unió de Centre Democràtic (centre – dreta ), va ser elegit president de Govern. Va portar a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. Va dimitir el 1981.

L'UCD

Durant aquest període la banda terrorista basca ETA va cometre un gran nombre d'atemptats, especialment contra membres de l'exèrcit i de les forces de seguretat, així com altres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD), el 23 de febrer (23-F), va tenir lloc un intent de cop d'Estat promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats va ser pres pel tinent coronel Tejero. L'intent va ser avortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'ordre constitucional. El 1981 es va signar a Brussel·les el protocol d'adhesió a l'OTAN, donant inici al procés d'integració a l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

El PSOE.

En les eleccions següents (1982), va vèncer el Partit Socialista Obrer Espanyol, amb Felipe González com a president de govern. Es va mantenir en el poder durant les tres següents legislatures. El 1986 Espanya es va incorporar a la Comunitat Econòmica Europea, precursora de la Unió Europea i aquest mateix any es va celebrar un referèndum en el qual es va consultar al poble sobre la permanència o no a l'OTAN. El PSOE va defensar el si. El 1992 Espanya va aparèixer de manera cridanera en l'escenari internacional amb la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona, la declaració de Madrid com Ciutat Cultural Europea i la celebració a Sevilla de l'Exposició Universal EXPO 92.

La situació del país.

Durant aquest període es va produir una profunda modernització de l'economia i la societat espanyoles, caracteritzada per les reconversions industrials i la substitució del model econòmic franquista per un altre de tall més liberal - el que va conduir a tres importants vagues generals -, la generalització del pensament i els valors contemporanis en la societat espanyola, el desenvolupament de l'estat de les autonomies, la transformació de les Forces Armades i l'enorme desenvolupament de les infraestructures civils. No obstant això, hi va haver també una situació d'elevat atur i cap al final del mateix es va produir un important estancament econòmic, que no va iniciar la seva recuperació fins 1993-quan la taxa d'atur va baixar del 23% al 15% -, i es va destapar el cas GAL de terrorisme d'estat.

Aznar i el PP.

Les eleccions de 1996 van donar la victòria al Partit Popular, amb José María Aznar com a president, càrrec que va exercir durant dues legislatures, obtenint en les eleccions generals de 2000 la majoria absoluta.

El PSOE de Zapatero.

El Partit Socialista Obrer Espanyol va guanyar les eleccions celebrades el 14 de març de 2004, convertint-se José Luis Rodríguez Zapatero en el cinquè president del govern de la democràcia.

Amb Zapatero com a President del Govern es retiren les tropes espanyoles que estaven a l'Iraq. Això va ocasionar un considerable refredament de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units. Es va signar la Constitució Europea i es va realitzar el referèndum de la Constitució Europea, en què els ciutadans espanyols aproven el tractat. També es va aprovar el matrimoni homosexual, entre altres reformes de caràcter social promeses en el programa electoral dels socialistes.

Cronologia d'aquests 30 anys

La cronologia de la democràcia a Espanya, esta compresa en els anys 1977 i 2007. Entre aquests anys s’han produït esdeveniments que veurem a continuació:

1977 3 de maig - Catalunya: el govern espanyol legalitza el PSUC.25 d'octubre - Madrid: el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia.27 d'octubre - Madrid: el Parlament ratifica els Pactes de la Moncloa, signats dos dies abans.

1978 6 de desembre - Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola.

1979 3 de març - Espanya: s'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapçalada per Adolfo Suárez, les guanya per majoria relativa.3 d'abril - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals després del franquisme.4 de maig - Madrid: s'hi constitueix el Senat per primera vegada després del franquisme.

1980 28 de febrer - Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.16 de desembre - Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.21 de desembre - Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.

1981 25 de gener - Un grup d'intel•lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.23 de febrer - Espanya: s'hi esdevé l'intent de cop d'estat conegut com el23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.1982 27 d'octubre - Espanya: Es desmantella la Conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982 (Espanya).6 de novembre - Espanya: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya desprès de 22 anys.

1983 25 de febrer - Madrid: el Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.6 d'abril - Catalunya: el Parlament aprova per unanimitat la primera Llei de Normalització Lingüística.8 de maig - els Països Catalans: coincidint amb les segones eleccions municipals de l'època postfranquista, es fan les primeres eleccions als Parlaments de les Balears i del País Valencià.

1984 3 de febrer: se signa la Declaració de Caracas entre sis països democràtics hispanoamericàs i Espanya, en la qual es qualifica la democràcia com el millor sistema polític para Hispanoamèrica9 de febrer: la popular cançó Astúries, pàtria volguda, és declarada himne oficial del Principat d'Astúries.

1985 12 d'abril - Madrid: un atemptat atribuït a la "Jihad Islàmica" provoca 18 morts i 82 ferits en el restaurant El Descanso.28 d'agost - Everest: Toni Sors, Òscar Cadiach i Puig i Carles Vallès Ocaña, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestra, van ser els primers catalans en posar-hi els peus.

1986 Barcelona: Escollida Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 19921 de gener - Espanya i Portugal ingressen a la Comunitat Econòmica Europea (actualment, Unió Europea).

1987 26 d'abril - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar a una sardana de 5 km de longitud.19 de juny - Barcelona: Un cotxe bomba d'ETA causa 21 morts i 45 ferits a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana.

1988 1 de maig - Montserrat: Estrena dels gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i la Cultura.

1989 2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès).

1990 21 d'abril - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.22 d'abril - Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).18 de juny - Barcelona: s'hi funda la Universitat Pompeu Fabra.

1991 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.

1992 15 de març - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament de Catalunya; Convergència i Unió les guanya amb majoria absoluta.25 de juliol - Barcelona: s'hi inauguren els Jocs Olímpics.9 d'agost - Barcelona: s'hi clausuren els Jocs Olímpics.1993 1 de març - els Països Catalans: el preu del litre de gasolina súper arriba a les 100 pessetes.14 de març - Andorra: s'hi celebra el referèndum en què s'aprova la primera Constitució del país.28 de juliol - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.

1994 1 de març - Europa: neix l'Europa dels Quinze: Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.4 de març - Vitòria (Àlaba, el País Basc): l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).1 de desembre - Osona, Vic: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cuerpo Nacional de Policia i la Guárdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.

1995 18 de març - Sevilla: Helena de Borbó, Infanta d'Espanya es casa amb Jaime de Marichalar.19 d'abril - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m3/dia d'aigua.

1996 3 de març - Espanya: Eleccions generals, guanya el PP per un estret marge de 156 escons, i el PSOE 141.Inauguració del Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona.8 de setembre - la Conca de Barberà i Balaguer: Felip de Borbó les visita i es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de duc de Montblanc.

1997 2 de maig - Oviedo (Astúries, Espanya): l'equip científic d'Atapuerca obté el premi Príncep d'Astúries d'investigació.26 de setembre - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.Inauguració del Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona.

1998 2 de maig - Brussel·les (Bèlgica): s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la política monetària de la Unió Europea.1 de juliol - Catalunya: Catalunya es converteix en la primera Comunitat autònoma en aprovar una llei de parelles de fet.5 de desembre - París (França): la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.

1999 1 de gener - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002, data en què es posen en circulació les monedes i bitllets de la moneda única.5 de novembre - Madrid (Espanya): s'hi promulga la llei que permet als pares de triar l'ordre dels dos cognoms dels fills.

2000 12 de març - Espanya: Se celebren les eleccions generals, guanya el PP amb una majoria absoluta de 183 escons, el PSOE n'obté 125.22 de juliol - Madrid (Espanya): el 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.

2001 23 d'abril - Madrid: Joan Carles de Borbó declara: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.»

2002 1 de gener - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.18 de gener - el cap de Creus (l'Alt Empordà) i les illes Medes (el Baix Empordà): l'ONU cataloga aquests indrets com a "zona especialment protegida".

2003 25 de maig - Illes Balears Eleccions autonòmiques i municipals. L'esquerra, després de quatre anys de govern amb el Pacte de Progrés, reb un fort cop i el PP surt guanyador absolut: obté majoria absoluta al Parlament Balear, al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, a Palma i a molts municipis i signa un pacte de governabilitat amb UM al Consell de Mallorca. Només el Consell de Menorca restarà en mans d'un pacte PSOE-PSM.1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.13 de novembre - Barcelona: en un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet donar suport a la reforma del Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.

2004 8 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.3 de desembre, ETA ha fet cinc atemptats a Madrid, a cinc benzineres, on han explotat bombes de poca potència.

2005 5 de setembre - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, lliura al Congrés de Diputats espanyol el nou Estatut d'Autonomia.2 de novembre - Madrid: el Congrés de Diputats aprova l'admissió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.

2006 21 de gener - Madrid: El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.22 de març - Euskadi: ETA anuncia un alto el foc permanent.11 d'abril - Madrid, Espanya: Es fa efectiva la renúncia de José Bono al càrrec de ministre espanyol de defensa i la sortida de la ministra espanyola d'ensenyament, María Jesús Sansegundo del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i hi entren Alfredo Pérez Rubalcaba (interior) i Mercedes Cabrera ( ensenyament). José Antonio Alonso passa a de ser ministre de l'interior a ministre espanyol de defensa.12 de setembre - Madrid (Espanya): El Congrés dels Diputats aprova amb 307 vots a favor (PSOE, PP, CiU, ERC, PNB, CC, BNG, CHA i EA) i 6 abstencions (EU i ICV) l'admissió a tràmit parlamentari del nou Estatut de les Illes Balears.

2007 15 de gener - Madrid, Espanya: José Luis Rodríguez Zapatero compareix al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre l'atemptat de Barajas.15 de febrer - Madrid (Espanya): Comença el judici pels atemptats de l'11-M.7 de maig - Espanya: eleccions municipals i autonòmiques (excepte als parlaments autonòmics d'Andalusia, Galícia, País Basc i Catalunya). Guanya el PP en vots però el PSOE en regidors.

El paper d'Espanya a Europa

El dimecres 12 de març de 1986 es va celebrar a Espanya un controvertit referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982. Convocat pel govern presidit per Felipe González, els espanyols majors de 18 anys van ser convidats a respondre sí o no a la pregunta "¿Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?". La consulta va tenir un caràcter consultiu, no vinculant, d'acord amb l'article 92 de la Constitució. El resultat va ser el "sí" a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del "no".

El "no" va triomfar en totes les províncies de les comunitats autònomes de Catalunya, Navarra, País Basc i en la província de Las Palmas, a les Canàries. La participació va ser del 59,4 per cent.

Política Internacional

Espanya forma part d'organitzacions globals com les Nacions Unides (des del 14 de desembre de 1955), l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (des del 30 de maig de 1982) i l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic; continentals com la Unió Europea (des de l'1 de gener de 1986), l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa, el tractat de la Unió Europea Occidental i de l'Agència Europea de Defensa, i organitzacions que estrenyen llaços històrics i culturals del vincle transatlàntic com la Unió Llatina, la Comunitat Iberoamericana de Nacions, i la ABINIA.

El govern espanyol contribueix al finançament de l'ONU a un 2,52% del seu pressupost anual (2006).

OTAN



L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), en anglès: North Atlantic Treaty Organization, NATO, en francès: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord, OTAN, és una organització internacional política i militar creada com a resultat de les negociacions entre els signataris del Tractat de Brussel (Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i el Regne Unit), Estats Units i Canadà, així com altres cinc països d'Europa Occidental convidats a participar (Dinamarca, Itàlia, Islàndia, Noruega i Portugal), amb el objectiu d'organitzar Europa davant l'amenaça de la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial, que va constituir una organització paral.lela al Pacte de Varsòvia. La seu de l'OTAN es troba a Brussel i la del seu comandament militar (SHAPE) a Mons, Bèlgica. Mitjançant els mitjans logístics dels països aliats, l'OTAN cohesiona i organitza els països aliats en matèria política, econòmica i militar. El secretari general electe és Anders Fogh Rasmussen, el primer ministre actual de Dinamarca. Aquest va ser elegit el dissabte 4 d'abril del 2009 durant la cimera del 60 aniversari d'aquesta organització i va prendre possessió el primer d'agost del mateix any.

La monarquia

Joan Carles de Borbó 
Juan Carlos Alfonso Victor María de Borbón y Borbón

rei d'Espanya des el 22 de novembre 1975. Va accedir al tron espanyol, dos dies després de la mort de Francisco Franco. Joan Carles va ser un dels principals instruments en la transició pacífica a la democràcia d'Espanya.

Joan Carles va ser el nét de l'últim rei, Alfons XIII, que van sortir d'Espanya el 1931 i va morir a l'exili 10 anys més tard, després de renunciar als seus drets a favor del seu tercer fill, Joan Carles Silverio Teresa Alfons de Borbó i Battenberg, comte de Barcelona (1913-1993)

Joan Carles va passar els seus primers anys a Itàlia i arriba per primera vegada a Espanya el 1947 per la seva educació. Després del seu pare el 1945 va suggerir que Franco hauria de renunciar com a líder del país i, en general va començar a oposar-se a les polítiques falangistes, Franco va créixer i es va tornar ressentida amb creixent interès a Joan Carles i la seva educació, especialment la seva educació militar. El 1955 Joan Carles va entrar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa i més tard va assistir a l'Escola Naval Militar a Pontevedra, després també a l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier a Múrcia, i estudis de dret a la Universitat de Madrid.

Encara que una llei de 1947 franquista va suprimir la república i va establir una monarquia a Espanya com a "representant", durant tota la vida de Franco, Espanya es va quedar sense monarca governant. El 22 de juliol de 1969, però, Franco va presentar a les Corts (parlament) una llei que designa a Joan Carles futur rei d'Espanya. La mesura va ser facilitada per dos esdeveniments: el desembre de 1968 el pretendent carlí Carles Hug de Borbó-Parma, havia estat expulsat del país, i el 7 de gener de 1969, Joan Carles va dir per primera vegada que acceptaria el tron si l’hi fora ofert.  Malgrat que Joan Carles va jurar lleialtat al Moviment Nacional de Franco el 1969, va demostrar ser molt més liberal i amb principis democràtics després de la seva ascensió al tron el 1975, es nomena reformista del primer ministre d'Adolfo Suárez el 1976 i encoratja el ressorgiment dels partits polítics i l'amnistia per als presos polítics.

El 1981 Joan Carles va destacar en les seves creences democràtiques en prendre una acció ràpida per evitat un cop militar que amenaçava amb enderrocar la naixent democràcia d'Espanya i el retorn al govern anterior de línies reaccionàries; en fer-ho, es va alienar del sector militar, sinó que protegeix l'estat de la democràcia que va fer possible l'adhesió d'un govern socialista a finals de 1982. A més, una llei de divorci liberal va ser aprovada el 1981 i una llei que atorga drets limitats de l'avortament el 1983.

El 1981 Joan Carles és el primer rei espanyol que visita el continent americà i va ser el primer monarca coronat que fa una visita oficial a la Xina, en fer-ho, és també el primer cap d'Estat espanyol que visita un país comunista.

La imatge correspon a la darrera visita oficial de Joan Carles, ja molt més moderna al 2007.  El rei Joan Carles d'Espanya i la Reina Sofia d'Espanya descobreixen una placa commemorativa amb motiu de la seva visita a l'Institut Cervantes de Pequín el 28 de juny de 2007 a Beijing.

Al llarg del seu mandat com a rei, va viatjar a l'estranger en missions de pau i cooperació, incloent un viatge a França 1985, on ell i el President francès, François Mitterrand van signar un acord que estableix una cooperació militar i política entre els dos països, una reunió amb els EUA, amb el  President Bill Clinton el 2000, i una visita sorpresa a les tropes espanyoles a l'Afganistan en la vigília d'Any Nou de 2007. El rei continua sent popular per la majoria dels espanyols a casa, però ja en el segle XXI, va ser criticat pels partits d'esquerra de Catalunya que exigeixen la independència.

Joan Carles es va casar a Atenes el 14 de maig 1962, amb la princesa Sofia de Grècia, filla del rei Pau. Van tenir dues filles, Elena i Cristina, i un fill, Felip.

Presenta

El voto del Presidente

Un jovencísimo Adolfo Suárez, acompañado de su mujer Amparo Illana, deposita su voto en la urna. Con 44 años, Suárez saldría elegido presidente por más de un tercio de la población española, en los primeros comicios electorales libres y sería uno de los protagonistas de la transición. (Marisa Florez) .

Naturalment al llarg d'quests 30 anys s'han produit una sèrie de fets i esdeveniments que han modificat el perfil del nostre país en aspectes tan diversos com la política, l'estat de les autonomíes, les relacions exteriors, la indústria i altres models productius, l'educació i la sanitat pública, el nostre paper a Europa i al món densenvolupat.

Canvis tecnològics

Com tots sabem amb el pas del temps i dia a dia, la tecnologia va canviant dràsticament, avui la tecnologia està tan summament avançada que podem fer conferències en temps real des de qualsevol part del món amb només pitjar un botó.

A continuació els presento alguns dels avenços tecnològics més destacats que van sorgir en els darrers 20 o 30 anys.

Tecnologia GPS: Creada el 1978. Capta la posició exacta en qualsevol lloc del planeta. S'utilitza en cotxes, avions i vaixells.

El Walkman de Sony

Va iniciar el 1979, escoltar música en moviment sense molestar la gent que està al voltant Això ha anat canviant i evolucionant com ara que tenim l'iPod creat per Apple.

El codi de barres: Ha canviat la manera com comprem, que permet accedir als detalls dels productes com el seu preu i quantitat passant simplement per un làser.

Els telèfons mòbils: anteriorment eren uns maons que només servien per trucar i que no en qualsevol part funcionava, avui gràcies a la tecnologia podem fer vídeo trucades, missatges de text i multimèdia, i amb una mica més d'inversió, podem tenir un amb Internet , gps, mp4 entre altres avenços tecnològics en el palmell de la nostra mà.

PlayStation i xbox: en aquestes dates el cinema i els videojocs valen el mateix ja que tenen alts índexs de venda amb una quantitat aproximada d'ingressos de diversos milers de dòlars per any, superant el seu propi rècord de venda

cada any nou. superant a altres consoles de vídeo joc com ho són GameCube, sega, etc.

Xarxes socials: Així com el MySpace, Facebook. Són xarxes socials que ha canviat la manera com ens comuniquem, ja que per aquest mitjà comptem gran part de la nostra vida privada i laboral. També les xarxes socials ajuden a trobar gent amb

qui no havies tingut comunicació des de fa molt temps.

Diners electrònic: Donen més facilitat de gastar diners, no

importa en quina part del món siguis.

Un dels millors que s'han creat sens dubte és l'ordinador ja que en només mesos de distància dels enginyers que s'encarreguen de fer aquest tipus d'article, han estat canviant constantment, i un exemple és el 2002 van sortir els ordinadors pentium 4 amb 256 megues de memòria RAM , es pot dir que aquest tipus d'invents seguirà canviant amb el pas dels dies i pel que fa als canvi que facin les companyies que les fabriques.